Pàgines

No us jugueu la pell

Avui llegint altres blogs, he trobat el blog d'en Francesc.
En Francesc havia vist una recepta en una web on explicaven com fer sabó i va pensar en provar-ho. L'experiència va ser única, fins i tot jo hagués sortit corrents davant del que es va esdevenir a la seva cuina.
Si voleu llegir el seu relat el podeu visitar aquí:

http://www.lallacunaonline.com/blog/index.php?entry=entry080305-150054

Eine kleine Zusammenfassung für meine deutsche Leser: Ich hab' heute in einem katalanischen Blog von einem jungen Mann (oberer Link falls ihr reinschauen möchtet) gelesen, wie er nach einem Rezept, das er wiederum in einem spanischen Blog gefunden hat, Seife gesiedet hat. Die Erfahrung war ziemlich katastrophal. Die Reaktion des NaOH's mit dem Wasser war wohl gewaltig und er musste aus der Küche fliehen. Dann hat er wohl beim Mixen die ganze Küche vollgespritzt und hatte danach eine Menge Arbeit alles wieder sauber zu bekommen. Zum Schluss hat er aber doch noch die Masse in eine Schachtel gepackt und ein paar Wochen gewartet.
Das Rezept ist natürlich erschreckend: 300 g NaOH, 1,5 Liter Wasser, 1,5 Liter gebrauchtes Öl, 100 g Kolophonium.
Daraus sollte eine Duschseife werden.
In diesem Eintrag erkläre ich das Risiko dieser Rezepte, die immer häufiger in vorallem spanischen Webseiten vorkommen und über die Gefährlichkeit der Siederei, wenn man nicht genug informiert ist. Im deutschen Web gibt es ja genügend gute Informationen dazu, also wenn ihr es mir erlaubt, erspare ich mir die Übersetzung. ;-)))


A Catalunya i a Espanya no fa tants anys a la majoria de cases, sobretot als pobles, es feien el seu sabó amb els greixos que tenien a l'abast i l'oli d'oliva fet servir per a fregir.
Ara hi ha molta gent que ha recuperat aquelles receptes i les penja a la xarxa. Sobretot des de que es parla tant de la reutilització dels materials.
Però no s'ha d'oblidar que en aquest procés de fer sabó hi intervé un component químic molt perillós que s'anomena hidròxid sòdic (NaOH), conegut com a sosa càustica.


Per saber d'una manera ràpida si la recepta que heu trobat és mínimament correcte cal mirar les mesures dels ingredients. Totes les mesures han d'estar indicades amb la mateixa unitat (o sigui o tot grams o tot litres). Si no és així ja podeu començar a desconfiar, perquè és una de les primeres regles que cal tenir clares a l'hora de fer un sabó.

Però a la majoria de receptes un dels errors més importants es troba en la quanitat de NaOH a utilitzar i en la manca d'informació sobre els riscos durant la manipulació d'aquest component.

El NaOH es ven en forma de granulat, boletes o pols i s'ha de dissoldre en aigua. Només aquest pas aparentment tan senzill ja ens pot portar problemes. Si ens equivoquem i en comptes d'abocar el granulat dins l'aigua, aboquem l'aigua sobre el granulat el resultat serà una petita explosió, sense importància si no fos perquè l'hidròxid sòdic és altament corrosiu, produeix cremades químiques en entrar en contacte amb la pell i ceguesa en contacte amb els ulls.
Si aquest procés no es realitza prou be pot passar que un tros d'aquest granulat o una boleta o un grumoll de pols no es dissolgui i vagi a parar al sabó. I a l'hora de dutxar-nos aquest residu pugui entrar en contacte amb la pell.

En l'elaboració de sabó el llexiu obtingut amb la dissolució de la sosa provoca la reacció química denominada saponificació quan el barrejem amb greixos.
La quantitat de NaOH que cal utilitzar per aconseguir aquesta reacció depén dels tipus d'olis utilitzats. Aquest càlcul s'ha de fer minuciosament, ja que d'això dependrà que la saponificació es produeixi de forma correcte i que no hi quedi llexiu lliure dins del sabó un cop finalitzat el procés.


Si la quantitat d'hidròxid sòdic és excessiva el sabó serà alcalí i irritant per a la pell. En canvi serà un bon detergent, tot i que si el fem servir per rentar roba a mà sense guants també ens afectarà.

Generalment el sabó que es feia fa anys portava una quantitat molt elevada de sosa i sovint mal dissolta, però hem de pensar que la funció d'aquell sabó era bàsicament rentar roba. Per tant aquestes receptes populars no són les més indicades per fabricar un sabó de tocador.
Una prova molt senzilla per comprovar fins a quin punt un sabó conté un excés de sosa és tocar'l amb la punta de la llengua. Si us pica la llengua ..... val més que no us toqui la pell.

Al marge d'aquestes dues coses, que es donen a la recepta que ha trobat en Francesc, m'ha sorpres que utilitzin oli de fregir per fer un sabó per a rentar-se. L'oli de fregir està ple d'impureses que amb la saponificació no desapareixen i d'altra banda en aquest oli no hi queda ni una espurna de les qualitats nutritives que te l'oli d'oliva per a la pell.

Ja m'havia plantejat fer una tongada de comentaris sobre la part teòrica del sabó. La troballa d'avui m'ha fet posar fil a l'agulla i allargar-me una mica massa. Tot i així espero que us hagi resultat interessant i que pugui estalviar algun ensurt a algun experimentador com en Francesc.

3 comentaris:

RID ha dit...

Hola, moltes gràcies pel teu comentari i per la teva visita, espero que ens continuarem veient!!!
M'he quedat parada, és una pasada això del sabó! Quines meravelles, noia!
Espero troba-te en alguna d'aquestes fires que tot just comencen ( espero també que el temps us acompanyi)
Un petó ben fort i bona setmana!

Anònim ha dit...

Moltíssimes gràcies. M'he passat una estona buscant informació per internet per fer-ne i, de moment, me'n desdic.

Eduard

PS: M'agrada el teu blog.

Sambucus ha dit...

Moltes gràcies Eduard.
Tampoc cal que llencis la tovallola. El que cal és tenir tota la informació necessària i ser conscient del que s'està manipulant. Un dia amb temps i calma faré una entrada amb una recepta senzilla per tal de que qui tingui ganes de passar una estona distreta un cap de setmana plujós pugui fer-se un sabó nutritiu. Espero veure't sovint per aqui!!!!