Pàgines

Mantega de karité

L'arbre de karité és un arbre sagrat, símbol de la joventut i que creix de manera salvatge a l'Àfrica Subsahariana.
Les dones africanes en recullen els fruits que contenen una llavor, la nou de karité. D'aquesta nou n'extreuen la mantega que fan servir per a cuinar i per a usos cosmètics. La producció col.lectiva de la mantega de karité és una activitat complementària que millora el nivell de vida de la població, sobretot el de les dones.

La mantega de karité és un dels ingredients que utilitzo en gairebé tots els meus sabons i és l'ingredient principal de la "mousse de karité".


La "mousse de karité" és una mantega pel cos i les mans que conté karité, oli de jojoba i oli essencial d'ilang-ilang. S'aplica després de la dutxa o el bany, sobre la pell encara mullada per tal de millorar-ne l'absorció. No conté cap tipus de conservant ni colorant.
Per a pells seques, sensibles i normals. Hidrata i protegeix la pell de les agressions del sol, el vent i el fred. El seu alt contingut en vitamines A, E i F contribueix a la millora de l'elasticitat de la pell, actuant contra l'envelliment prematur i evita la formació d'estries.
El seu ús continuat proporciona una pell suau i nodrida. I és molt eficaç per a suavitzar la pell seca dels colzes, genolls i peus.

Fins ara he comprat la mantega de karité a través d'un proveïdor convencional. Una mantega de bona qualitat, certificada. Però des de que vaig decidir utilitzar-la com a ingredient tenia en ment la possibilitat de comprar-la directament a una de les cooperatives de dones africanes.

I per fi ho he aconseguit!!!! A partir d'ara la mantega que utilitzi per a elaborar els sabons i la mousse serà de l'associació de dones Songtaaba de Burkina Fasso, una de les primeres associacions que produeix mantega de karité biològica certificada, de comerç just.
www.songtaaba.net


Un petit granet de sorra per ajudar a millorar el món....

Sabó amb Rhassoul


El Rhassoul és una argila que s'extreu a les muntanyes de l'Atles del Marroc.
El seu nom Rhassoul o Ghassoul prové del verb "Rassala" que en àrab significa rentar.
Des de fa segles s'utilitza a tot el Nord d'Àfrica per a la cura dels cabells i la pell per les seves propietats netejadores i purificants. És un element imprescindible de tots els rituals del hammam. Barrejat amb una decocció de plantes en fan unes plaquetes que utilitzen durant el bany, com si fos un sabó.

Rhassoul wird im marokkanischen Atlasgebiet abgebaut.
Der Name Rhassoul oder Ghassoul leitet sich von der arabischen Bedeutung "Rassala", dass waschen bedeutet, ab.
Seit Jahrhunderten wird sie in Nordafrika für die Pflege der Haare und der Haut verwendet, da sie reinigungs und harmonisierende Eigenschaften hat. Im Hammam ist sie unerlässlich bei allen Ritualen. Dort wird sie meistens mit Pflanzensud gemischt und wenn die Mischung trocken ist, als kleine Plaketten im Bad benutzt, wie Seife .

El Rhassoul té propietats saponíferes, elimina les impureses i les cèl.lules mortes de la pell sense cap efecte nociu doncs actua per absorció.
No provoca alèrgies. Deixa la pell suau i neta i és apte per a tot tipus de pell, especialment les pells sensibles i amb problemes d'acné.

Rhassoul entfernt auf sanfte Art Verunreinigung und tote Hautzellen ohne die Haut zu belasten, da sie das Fett aufsaugt und nicht löst.
Sie löst keine Allergie aus. Die Haut wird sauber und seidenweich. Rhassoul ist für jeden Hauttyp geeignet, vorallem aber für empfindliche und aknegeplagte Haut.

Com podeu veure és un bon complement per a un sabó natural.
I aqui teniu el nou sabó de Sambucus.

Eine gute Zutat für eine Naturseife.
Und hier ist die neue Seife von Sambucus.



Un sabó amb Rhassoul, una bona dosi d'oli d'alvocat sense refinar, que aporta els elements nutritius essencials per hidratar, revitalitzar i regenerar la pell, i oli essencial de bergamota, d'acció revitalitzant i estimulant, s'utilitza contra la seborrea grassa i en aromaterapia s'empra per la seva capacitat de relaxar i equilibrar la ment, afavorint pensaments positius.
Destaca també el tacte sedós de la seva escuma que li aporta el Rhassoul.
Un sabó pels sentits.

Eine Seife mit Rhassoul, viel unraffiniertem Avocadoöl, das die Haut nährt, wiederbelebt und regeneriert, und Bergamotteöl, das den Hauttonus anregt, die Talgproduktion verringert und in Aromatherapie zum entspannen und harmonisieren benutzt wird, noch dazu lässt es positive Gefühle aufkommen.
Der Schaum der Seife hat einen seidigen Takt, den man auch der Wascherde zu verdanken hat.
Eine Seife für die Sinne.

Sabó enfeltrat - Filzseifen


Fa quatre dies que bufa Tramuntana.....

Seit vier Tagen bläst die Tramuntana.... so heisst der Nordwind in dieser Gegend von Katalonien


Per a distreure'm i no pensar i deixar de sentir la remor dels arbres m'he posat a enfeltrar sabons (segons el DIEC "
Atapeïment que es produeix en una porció de llana en floca o en un teixit de llana mullant-los en presència de detergents a una temperatura, un temps i una agitació mecànica adequats").

Um an Nichts zu denken und das Rascheln der Bäume nicht mehr zu hören, hab' ich entschlossen ein paar Seifen einzufilzen.


Es tracta doncs d'agafar un sabó, embolcallar'l amb llana en floca i anar'l mullant i fregant fins que la llana s'ha feltrejat, s'ha convertit en teixit.

El resultat és com una manyopla per a rentar-se farcida de sabó. El sabó tancat aqui dins frisa per sortir i quan el mulles fa moooltíssima escuma.

No domino gaire la tècnica perquè només ho havia fet una vegada. Aquest va ser el primer.

Ich kann es noch nicht so richtig, denn ich hatte es bis heute nur mal schnell mit einer Seife probiert.
Mit dieser Seife:




I avui doncs, aprofitant també que una veïna volia comprar un sabó per a regalar a una amiga, però volia que fos un sabó un xic especial, he tornat a agafar la llana i a ensabonar-se s'ha dit...

Und da auch eine Nachbarin einer Freundin eine spezielle Seife schenken wollte, hab' ich die Wolle rausgeholt und mir die Hände eingeseift...

I aquests són els tres sabons enfeltrats que he fet avui:

Und das sind nun die drei heute enstandenen Filzseifen:


Ara ja no bufa la Tramuntana....

Jetzt bläst die Tramuntana nicht mehr....

Històries amb gust de sabó - Geschichten mit Seifengeschmack

Continuant la meva recerca sobre els diferents mètodes utilitzats per fer sabó, he trobat un nom per aquest sabó que acostumem a anomenar "el sabó de l'àvia".
Pel que sembla s'en diu "sabó moll".
No se si a tot el territori català o només en algunes comarques, però m'ha sorprés trobar bastants llocs sobretot de caire literari on es fa servir aquesta paraula per designar aquest tipus de sabó.

Ich hab' meine Recherche nach den verschiedenen Arten der Siederei in Katalonien weitergeführt. Und hab' einen Namen für diese Seife, die wir hauptsächlich "Grossmuttersseife" nennen, gefunden.
"Sabó moll" nennt man sie.
Ich weiss nicht, ob man diesen Namen in ganz Katalonien benutzt, denn hauptsächlich hab' ich ihn in mehr oder weniger literarischen Texten vorgefunden.

I aprofitant aquestes noves troballes enceto un nou apartat dedicat a les "Històries amb gust de sabó".

Und mit diesem neuen Befund starte ich eine neue Reihe von Einträgen unter dem Namen
"Geschichten mit Seifengeschmack"


Primera entrega:

Erste Folge:

Es tracta d'un fragment de l'Anecdotari de les Borges del Camp 1936-1939
d'en Santiago Borràs Torres.

Es handelt sich um einen Auszug aus dem Buch "Anekdoten von les Borges del Camp 1936-1939"
von Santiago Borràs Torres.


EL "SABÓ MOLL"
Der "Sabó moll"

"Era el malnom d'un personatge, saboner d'ofici, que vingué a Les Borges en plena guerra; la seva missió era fer sabó moll a les premses aprofitant oliasses, morques i olis dolents, juntament amb cendres riques en carbonats. (Tots sabem que el sabó fort es fa amb sosa càustica i no n'hi havia a causa que les fàbriques d'aquest component químic estaven en zona franquista). Les bugaderes anaven al Portal i a la bassa de la Font portant un pot amb aquest lleixiu que feia molta escuma i netejava bastant.

"Dies war der Spitzname von einem Mann, Seifensieder von Beruf, der mitten im Krieg in Les Borges ankam. Seine Aufgabe war Seife in den Ölpressen mit den Abfällen und dem unbrauchbaren Öl zu produzieren. Dazu benutzte er Holzkohle, reich an Karbonat. (Wir alle wissen ja, dass Seife mit Natronlauge hergestellt wird, doch es gab keine, da die Fabriken, die dieses chemische Element herstellten, sich in der frankistischen Zone befanden). Die Waschfrauen des Dorfes holten diese Seife, die stark schäumte und ziemlich gut wusch, bei ihm ab und gingen dann zum Waschen an den Brunnen.

Aquest home, el sabonaire, prompte s'emportà la fama que empaitava les dones, el seu xalar era anar al refugi quan estava atapeït de gent, en especial noies, i fer córrer la mà. En veure'l entrar, totes cridaven esparverades: "El Sabó Moll, el Sabó Moll!" .... tot obrint-se pas i fugint cap a l'altra punta de refugi."

Doch der Mann, der Seifensieder, wurde bald berühmt. Man behauptete, dass er immer hinter den Frauen her war. Immer wenn die Zufluchtsstätte rammel voll war, vorallem voller jungen Frauen, war er da und betatschte sie. Wenn die Frauen ihn reingehen sahen, fingen sie alle an zu schreien: "Der Sabó Moll, der Sabó Moll!!!!"... und rannten zum anderen Ende der Zufluchtsstätte.




Foto dels safareigs del carrer de Tantarantana (Barcelona)
feta per en Pere Castaño a principis de l'any 1980

Foto der öffentlichen Waschplätze in der Tantarantana-strasse (Barcelona)
von Pere Castaño Anfang des Jahres 1980 aufgenommen