Pàgines

Històries amb gust de sabó - Geschichten mit Seifengeschmack

Continuant la meva recerca sobre els diferents mètodes utilitzats per fer sabó, he trobat un nom per aquest sabó que acostumem a anomenar "el sabó de l'àvia".
Pel que sembla s'en diu "sabó moll".
No se si a tot el territori català o només en algunes comarques, però m'ha sorprés trobar bastants llocs sobretot de caire literari on es fa servir aquesta paraula per designar aquest tipus de sabó.

Ich hab' meine Recherche nach den verschiedenen Arten der Siederei in Katalonien weitergeführt. Und hab' einen Namen für diese Seife, die wir hauptsächlich "Grossmuttersseife" nennen, gefunden.
"Sabó moll" nennt man sie.
Ich weiss nicht, ob man diesen Namen in ganz Katalonien benutzt, denn hauptsächlich hab' ich ihn in mehr oder weniger literarischen Texten vorgefunden.

I aprofitant aquestes noves troballes enceto un nou apartat dedicat a les "Històries amb gust de sabó".

Und mit diesem neuen Befund starte ich eine neue Reihe von Einträgen unter dem Namen
"Geschichten mit Seifengeschmack"


Primera entrega:

Erste Folge:

Es tracta d'un fragment de l'Anecdotari de les Borges del Camp 1936-1939
d'en Santiago Borràs Torres.

Es handelt sich um einen Auszug aus dem Buch "Anekdoten von les Borges del Camp 1936-1939"
von Santiago Borràs Torres.


EL "SABÓ MOLL"
Der "Sabó moll"

"Era el malnom d'un personatge, saboner d'ofici, que vingué a Les Borges en plena guerra; la seva missió era fer sabó moll a les premses aprofitant oliasses, morques i olis dolents, juntament amb cendres riques en carbonats. (Tots sabem que el sabó fort es fa amb sosa càustica i no n'hi havia a causa que les fàbriques d'aquest component químic estaven en zona franquista). Les bugaderes anaven al Portal i a la bassa de la Font portant un pot amb aquest lleixiu que feia molta escuma i netejava bastant.

"Dies war der Spitzname von einem Mann, Seifensieder von Beruf, der mitten im Krieg in Les Borges ankam. Seine Aufgabe war Seife in den Ölpressen mit den Abfällen und dem unbrauchbaren Öl zu produzieren. Dazu benutzte er Holzkohle, reich an Karbonat. (Wir alle wissen ja, dass Seife mit Natronlauge hergestellt wird, doch es gab keine, da die Fabriken, die dieses chemische Element herstellten, sich in der frankistischen Zone befanden). Die Waschfrauen des Dorfes holten diese Seife, die stark schäumte und ziemlich gut wusch, bei ihm ab und gingen dann zum Waschen an den Brunnen.

Aquest home, el sabonaire, prompte s'emportà la fama que empaitava les dones, el seu xalar era anar al refugi quan estava atapeït de gent, en especial noies, i fer córrer la mà. En veure'l entrar, totes cridaven esparverades: "El Sabó Moll, el Sabó Moll!" .... tot obrint-se pas i fugint cap a l'altra punta de refugi."

Doch der Mann, der Seifensieder, wurde bald berühmt. Man behauptete, dass er immer hinter den Frauen her war. Immer wenn die Zufluchtsstätte rammel voll war, vorallem voller jungen Frauen, war er da und betatschte sie. Wenn die Frauen ihn reingehen sahen, fingen sie alle an zu schreien: "Der Sabó Moll, der Sabó Moll!!!!"... und rannten zum anderen Ende der Zufluchtsstätte.




Foto dels safareigs del carrer de Tantarantana (Barcelona)
feta per en Pere Castaño a principis de l'any 1980

Foto der öffentlichen Waschplätze in der Tantarantana-strasse (Barcelona)
von Pere Castaño Anfang des Jahres 1980 aufgenommen






2 comentaris:

Astupenda ha dit...

Bona tarda,
sóc la filla del Santi Borràs, i m'ha fet gràcia veure que en fas referència al teu blog.
una abraçada
Franzina

Silvia - Taller de sabó ha dit...

Moltes gràcies Franzina pel teu comentari!!!! Va ser una gran troballa i s'hauria d'agraïr a tota la gent com el teu pare que ens hagin deixat aquest llegat d'històries que es perdrien amb la memòria. Llàstima que no n'hi hagin més.... de fet la sèrie va començar i acabar amb aquest relat... també perquè la feina amb els sabons es va disparar i no he tingut més temps de fer recerca.
Salut i bon cap de setmana,
Sílvia.